Durant els darrers dotze anys he anat repetint vies de tota mena, clàssiques, oblidades, comercials, de col·leccionista i, paral·lelament, creant un fons documental de totes elles (personal, parcial i absolutament subjectiu). Des del principi -segurament per un excés de supèrbia- he pensat que divulgar les vies i contextualitzar-les ajudava a mantenir aquest llegat i fer valdre les rutes clàssiques, un patrimoni que al cap i a la fi és propietat de tot el col·lectiu; quelcom intangible però que alhora dóna sentit a l’activitat.
Sóc conscients de l’amor i l’odi que he aixecat en tot moment. Hi ha qui critica la sobre informació, la mort de l’aventura i, a l’altra banda qui descobreix un món nou ple de possibilitats, projectes i il·lusions.
Per sort, durant aquests anys he anat evolucionant com a persona i com escalador. Aquesta evolució ha fet que la meva visió de l’escalada hagi anat evolucionant també, i conceptes que d’antuvi tenia assumits com a veritats indiscutibles han esdevingut tot el contrari i al revés. Coses que van des de la restauració de les vies, la divulgació, o la manera d’afrontar les escalades.
El que era una idea que anava rondant pel cap ha anat madurant a poc a poc i prenent forma, influenciat per innombrables converses pre/post escalada, situacions de tota mena a la paret i el canvi inevitable de prioritats que comporta la vida mateixa.
La idea principal és que la muntanya NO és democràtica, no hi tenim dret pel sol fet de ser, hem de guanyar-nos-la, sobretot des de la humilitat. Humilitat que costa de tenir en un moment en què el que compta és la immediatesa i un ego exageradament crescut. Per altra banda, i fruit també de la mateixa voràgine en què vivim, ho volem tot, però no tot es pot a la muntanya; hem d’aprendre a renunciar, a ser humils, a fer petit aquest ego sobredimensionat que molts cops no ens deixa veure més enllà de la propera foto a l’Instagram.
Per tant no ho vull posar més fàcil, l’aproximació a la muntanya ha de ser descoberta i renuncia, però sobretot aventura. Per tot plegat he decidit posar punt final a Escalatroncs. El web estarà actiu fins al dia 1 d’agost que serà eliminat. Havia l’opció de deixar de publicar i prou, però per coherència crec que el millor és tancar el site definitivament. Moltes gràcies a tots aquells que ens heu seguit durant tots aquests anys, a tots aquells amb qui he tingut l’enorme luxe d’encordar-me, ha estat un immens plaer, de ben segur continuarem gaudint-ho molts anys més.